Els objectius d’establir una defensa civil són els de protegir a la població civil, salvaguardar la continuïtat dels serveis públics essencials, atenuar els efectes perjudicials del conflicte i contribuir a les capacitats operatives durant el conflicte.

1-DESOBEDIÈNCIA CIVIL

2-AUTODEFENSA

3-PUNTS FRONTERERS CATALUNYA

4-BRUTALITAT POLICIAL I DRETS DEL DETINGUT

DESOBEDIÈNCIA CIVIL:

No cooperació amb esdeveniments socials, costums o institucions:


-Suspensió de participació en activitats socials o esports. 
-Desobediència Social; rebutjar seguir les normes socials o normes. 
-Marxar d’institucions socials. 


Sortir del sistema social:


-Quedar-se a casa. 
-No cooperació total; rebuig per part d’un presoner de fer qualsevol cosa excepte respirar perquè defensa que el seu empresonament és injust. 
-Desaparèixer del lloc on vius; abandonar temporalment per part de la població del lloc habitual de residència per tal de frustrar els oponents. 


No cooperació econòmica: Boicots


-Boicots de consum de productes de determinades empreses. 
-Política d’estalvi i austeritat. 
-Rebutjar llogar. 
-Rebutjar comprar productes d’un país en concret. 
-Els botiguers rebutgen de comprar determinats productes. 


No cooperació econòmica: Vagues


Rebutjar de treballar. 
-Suspendre activitat econòmica en una zona determinada. 


No cooperació política


Rebutjar un règim com a legalment moral.
-Rebuig de donar suport; tractaria de quan un règim necessita suport i els ciutadans no l’hi donen. 
-Marxar de les institucions d’educació públiques. 
-Treure els signes de l’Estat.
-Rebutjar els oficials. 
-Rebutjar en dissoldre les institucions. 
-Obeir lentament les ordres que et donin les autoritats. 
-No obeir si no ens estan vigilant. 
-Desobeir la llei o les regulacions però no fent-ho públic. 
-Desobediència disfressada que tracta de desafiar tanmateix cobrint-ho. 
-Rebutjar de dispersar una assemblea o concentració. 
-Amagar-se, escapar o tenir identitats falses. 
-Deliberadament i obertament, violar lleis, decrets i regulacions. 
-Rebutjar de donar suport als responsables de govern. 
-Bloquejar informació i d’autoritat a l’administració pública. 
-No cooperació generalitzada de l’administració; persegueix que la majoria dels treballadors a l’administració pública rebutgin o cooperin amb les ordres de dalt. 
-Ser ineficient deliberadament. 

AUTODEFENSA:

1. Redueix el risc d’estar en una situació perillosa

Observa el teu entorn, especialment els llocs de refugi. 

Evita cantonades i grans carrers. 

Evita caminar amb auriculars. 

La millor arma és saber córrer i una veu forta. 

Si vas tard per la nit, fes-ho acompanyat de gent. 

Utilitza el llenguatge corporal per mostrar confiança i capacitat d’acció. 

No t’adormis en el transport públic, intenta asseure’t a prop del conductor. 

Si veus que algú et segueix, intenta trobar un lloc segur; una botiga, una gasolinera.

No provoquis. Portant joieria o molt d’efectiu pot cridar l’atenció de lladres. 

Ser mal educat o cridòria pot portar a escalades de conflicte personal. 

Fer cursos de defensa personal. 

No garanteixen la teva seguretat, però et donen el coneixement , l’habilitat i la confiança per ajudar a altres a sortir-se d’una situació complicada. 

2. Material d’autodefensa

Qualsevol objecte pot ser utilitzat per a la defensa personal. Per exemple:
Esprai de pebre legal

Qualsevol objecte pot ser usat per a l’autoprotecció. 

Una llanterna potent per enlluernar o làser astronòmic. 

Un llibre, una bossa pot ser útil per evitar un atac amb ganivet. 

Petards i focs artificials. (Enllaç a botigues a Catalunya)


Material de protecció personal:


Casc de bicicleta, moto, obra. 

Ulleres d’impacte o de vent. 

Guants amb proteccions de motocicleta o guants de treball. 

Jaqueta amb proteccions com de motocicleta. 

Tortuga esportiva.

Buff i jersei amb caputxa. 

Pantalons tàctics. 

Genolleres i protectors de cama i tíbia. 

Botes tàctiques. Escuts.


PRACTICA I PREPARA’T


De res serveix disposar d’objectes per puguin permetre’t autodefensar-te si no has practicat ni els has utilitzat mai. 

Botigues d’equipament de Defensa Personal (Spray):

-Ravell (Barcelona), Spray defensa personal.
-Egara (Terrassa), Spray defensa personal.
-Pere Sports (Barcelona), Spray personal.
-Alberdi (Gràcia, Barcelona), Spray Personal.
-Nidec, Spray Personal.

3. Tècniques de Defensa personal

El millor seria apuntar-se a un curs de defensa personal o d’arts marcials per mantenir-se en forma. Tot seguit es comparteixen algunes tècniques proposades des de Estònia:

1- Escapar un agafament:

  1. Golpeja l’espinilla de l’atacant. 
  2. Volteja el teu braç per alliberar-te. 
  3. Golpeja l’atacant amb la palma de la mà a la barbeta. 

2-Escapar un agafament amb dues mans:

  1. Golpeja l’atacant amb el teu peu. 
  2. Gira les teves mans per alliberar-te. 
  3. Golpeja les orelles amb les mans.

3-Escapar-se d’un agafament per darrere:

  1. Golpeja fort els peus amb els talons. 
  2. Golpeja amb el colze l’estòmac per guanyar espai. 
  3. Estira els braços endavant per alliberar-te. 

4-Defensa des de el terra (1a part)

  1. No caiguis sobre la mà!
  2. Recolzat en el braç sencer. 
  3. Enfoca els peus cap a l’atacant. 
  4. Amb les mans protegeix el cap. 
  5. Colpeja el genoll o panxa.

5-Defensa’t des de el terra (Part 2)

  1. Torna a colpejar el genoll.
  2. Protegeix-te el cap amb les mans. 
  3. Posa una mà i un peu a terra per aguantar-te.
  4. Aixeca’t de terra.
  5. Mantingues la mirada fixa a l’atacant. 


PUNTS FRONTERERS A CATALUNYA:

BRUTALITAT POLICIAL I DRETS DETINGUT:

Tipus de Brutalitat Policial:

  1. Força excessiva
  2. Arrest fals o empresonament
  3. Persecució maliciosa
  4. Vulneració de detinguts preventiva
  5. Lesions

1.Força excessiva:

La policia només pot utilitzar la força quan sigui raonablement necessària per dur a terme les seves funcions legals. Si la força és “excessiva” depèn de la raó per la qual la policia va intentar aturar o detenir una persona, de la forma en què la persona va respondre a les peticions o demandes policials i de les circumstàncies al voltant de la trobada.
Per tant, pot ser raonable que els agents de la policia agafin i retinguin físicament una persona que estigués armada, cometés un delicte violent o es resistís físicament a la detenció. La policia podria fer-ho basant-se en la creença raonable que l’individu representava un perill immediat, fins i tot si la seva creença era errònia.


No obstant això, la policia no pot fer servir més força de la necessària. No haurien de colpejar, fer malbé ni ferir de cap altra manera una persona que no estigui desarmada, actuï de manera no amenaçadora i segueixi les seves indicacions.


Fins i tot si una persona és agressiva, la policia ha de deixar d’utilitzar la força tan aviat com conté l’individu.


Per tant, qualsevol reclamació legal per “força excessiva” ha de basar-se en lesions derivades de força superior al que fos necessari.

2. Fals arrest o empresonament:

Aquesta reclamació sorgeix quan la policia pren detenció a una persona, sense ordre de detenció i sense “causa probable”. Un oficial tindria una “causa probable” si realment veiés la persona cometre un delicte greu o cregués raonablement que la persona tenia o estava a punt de cometre un delicte greu.

La raonabilitat de la creença de l’oficial es basa en la informació disponible en el moment de la detenció, encara que resulti errònia.

Quan la policia no té aquesta justificació legal, la persona detinguda pot demanar una falsa detenció.

4. Procesament maliciós:

Una persona pot ser víctima d ‘”judicis maliciosos” quan un funcionari policial inicia un procés penal, sense “causa probable”, però amb malícia envers la víctima, i el procés penal acaba a favor de la víctima (sense condemna).

Aquesta afirmació sorgeix perquè la llei estableix que ningú no hauria de ser sotmès a l’extrem estrès emocional, a la vergonya i a les despeses financeres que sovint comporten un processament penal que no té una base legítima.

5. Cerca Irracional

En els darrers anys, l’Estat espanyol ha donat respota a les protestes independentistes ampliant els drets policials amb la Llei Mordassa.

Per exemple, els agents de la policia poden demanar identificació a totes les persones i poden fer comprovacions aleatòries.

A més, la policia pot detenir una persona en qualsevol lloc públic si l’agent té “sospites raonables” que s’ha comès un delicte i aquesta persona l’ha comès.

Encara hi ha ocasions en què els agents de la policia van més enllà de la seva autoritat i la recerca es fa “poc raonable”. Entre les situacions que poden ser la base d’una reclamació judicial s’inclouen:

  • La policia entra i escorcolla la casa d’un individu sense permís, sense ordre i sense la presència de circumstàncies d’emergència o “exigents”
  • La policia realitza un registre de cavitat corporal d’una persona que no està detinguda o que va ser arrestada per un delicte.

6. Conseqüències actuació policial desproporcionada:

  1. Infart agut de miocardi
  2. Traumatisme crànioencefàlic
  3. Fractura
  4. Policontusió
  5. Contusió
  6. Ferida
  7. Lipotímia/Hipotensió
  8. Arrítmia
  9. Crisi angoixa / Ansietat
Font: Informe Departament de Salut Octubre de 2017 Lesions referèndum d’Autodeterminació.

LEGISLACIÓ INTERNACIONAL DRETS DETINGUT:

1. Conveni Europeu Drets Humans A5: Dret a la llibertat i a la seguretat 

1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú no pot ser privat de la llibertat, excepte en els casos següents i segons les vies legals: 

a. si és detingut regularment després d’una condemna dictada per un tribunal competent;

b. si ha estat objecte d’un arrest o d’una detenció legals per insubmissió a una decisió dictada conformement a la llei per un tribunal o per garantir l’execució d’una obligació prescrita per la llei; 

c. si ha estat arrestat i detingut per ser conduït davant l’autoritat judicial competent, quan hi ha raons plausibles per sospitar que ha comès una infracció o que hi ha motius raonables per creure que cal impedir-li de cometre una infracció o de fugir després d’haver-la comès; 

d. si es tracta de la detenció legal d’un menor decidida per a la seva educació vigilada o de la seva detenció legal per tal que sigui portat davant l’autoritat competent; 

e. si es tracta de la detenció legal d’una persona susceptible de propagar una malaltia contagiosa, d’un alienat, d’un alcohòlic, d’un toxicòman o d’un vagabund; 

f. si es tracta de l’arrest o de la detenció legal d’una persona per impedir-li de penetrar irregularment en el territori, o contra la qual hi ha un procediment d’expulsió o d’extradició en curs. 

2. Tota persona detinguda ha de ser informada, en el termini més curt possible i en una llengua que comprengui, de les raons de la seva detenció i de tota acusació formulada contra ella. 


3. Tota persona arrestada o detinguda, en les condicions previstes en el paràgraf 1. c. del present article, ha de ser conduïda davant un jutge o una altra autoritat habilitada per la llei per exercir funcions judicials i té el dret a ser jutjada en un termini raonable o a ser alliberada durant el procediment. L’alliberament pot ser condicionat a una garantia que asseguri la compareixença a judici de l’interessat. 

4. Tota persona privada de llibertat per arrest o detenció, té dret a presentar un recurs davant d’un tribunal, a fi que resolgui en un termini breu sobre la legalitat de la seva detenció i n’ordeni l’alliberament si la detenció és il·legal. 


5. Tota persona víctima d’un arrest o d’una detenció en condicions contràries a les disposicions d’aquest article té dret a reparació.

 
Font: European Convention Human Rights

2. Conveni Europeu Drets Humans A6: Dret a un judici equitable

1. Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitablement, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial, establert per la llei, que decideixi sigui sobre els litigis en relació amb els seus drets o les seves obligacions de caràcter civil, sigui sobre els fonaments de tota acusació en matèria penal dirigida contra ella. La sentència ha de ser pronunciada públicament, però l’accés a la sala d’audiència pot ser prohibit a la premsa i al públic durant tot o una part del procés en interès de la moral, de l’ordre públic o de la seguretat nacional en una societat democràtica, quan els interessos dels menors o la protecció de la vida privada de les parts en el procés així ho exigeixin o, en la mesura considerada estrictament necessària pel tribunal, quan en circumstàncies especials la publicitat pogués perjudicar els interessos de la justícia.


 2. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’una infracció fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta.


3. Tot acusat té dret, especialment: 

a. A ser informat, en el termini més curt possible, en una llengua que comprengui i d’una manera detallada, de la natura i de la causa de l’acusació formulada contra ell; 

b. A disposar del temps i de les facilitats necessàries per preparar la seva defensa; 

c. A defensar-se ell mateix o a tenir l’assistència d’un defensor de la seva elecció i, si no té els mitjans per remunerar un defensor, a poder ser assistit gratuïtament per un advocat d’ofici, quan els interessos de la justícia ho exigeixin; 

d. A interrogar o a fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la convocació i l’interrogatori dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec; 

e. A ser assistit gratuïtament per un intèrpret, si no comprèn o no parla la llengua emprada en el judici.

Font: European Convention Human Rights

3. Pacte Internacional Drets Civils i polítics A9

1. Tothom té el dret a la llibertat i a la seguretat personal. Ningú no pot ser sotmès a detenció o empresonament arbitraris. Ningú no pot ser privat de la seva llibertat excepte per causes fixades per la llei, i d’acord amb el procediment que aquesta estableixi. 


2. Qualsevol persona detinguda ha de ser informada en el mateix moment de la seva detenció de les raons d’aquesta i li ha de ser notificada immediatament l’acusació. 


3. Qualsevol persona detinguda o empresonada per una acusació penal ha de ser conduïda immediatament davant un jutge o algun altre funcionari autoritzat per la llei a exercir les funcions judicials, i té el dret a ésser jutjada en un termini raonable o a ésser alliberada. L’empresonament preventiu de les persones que hagin de ser jutjades no ha de ser la regla general, però la seva llibertat pot estar subordinada a garanties que assegurin la seva compareixença en l’acte del judici, o en qualsevol altre moment de les diligències processals i en el moment de la decisió judicial. 


4. Qualsevol persona privada de llibertat per detenció o empresonament, té el dret de recórrer davant un tribunal, a fi que aquest decideixi, en el termini més breu possible, sobre la legalitat de l’empresonament, i n’ordeni l’alliberament si l’empresonament és il·legal. 


5. Qualsevol persona que hagi estat víctima d’una detenció o d’un empresonament il·legal té el dret efectiu a una reparació.


Font: Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. 

4. Pacte Internacional Drets Civils i polítics A14

1. Totes les persones són iguals davant els jutjats i els tribunals de justícia. Cada persona té el dret a ser escoltada públicament i amb les degudes garanties, per un tribunal competent, independent i imparcial, establert per la llei en la substanciació de qualsevol acusació de caràcter penal formulada contra ella, o per determinar els seus drets i obligacions de caràcter civil. La premsa i el públic poden ser exclosos, totalment o parcialment, del judici per consideracions de moral, d’ordre públic o de seguretat nacional en una societat democràtica, o quan ho requereixi l’interès de la vida privada dels interessats, o en la mesura estrictament necessària segons l’opinió del tribunal, quan, per circumstàncies especials de l’assumpte, la publicitat pugui perjudicar l’interès de la justícia; però totes les sentències penals o contencioses han de ser públiques excepte quan l’interès dels menors d’edat exigeixi el contrari, o en actuacions de plets matrimonials o de tutela de menors. 


2. Qualsevol persona acusada d’un delicte té el dret a la presumpció d’innocència fins que no sigui provada la seva culpabilitat d’acord amb la llei. 


3. En el procés de determinació de la responsabilitat criminal, la persona acusada té dret, amb plena igualtat, a les garanties mínimes següents: 

a) De ser informada immediatament i de manera detallada en un idioma que comprengui de la naturalesa i la causa de l’acusació formulada contra ella. 

b) De disposar del temps i dels recursos adequats per a la preparació de la seva defensa i per comunicar-se amb un defensor escollit per ell. 

c) De ser jutjada sense dilacions indegudes. 

d) De ser present en el procés i de defensar-se personalment o de ser assistida per un defensor escollit per ella i de ser informada, si no té defensor, del dret a tenir-ne, i sempre que l’interès de la justícia ho exigeixi, que se li nomeni defensor d’ofici, gratuïtament si no disposa de recursos per pagar-lo. 

e) D’interrogar o fer interrogar els testimonis contra ella, i d’obtenir la compareixença i l’interrogatori dels testimonis a favor seu, i que siguin interrogats en les mateixes condicions que els testimonis contra ella. 

f) De ser assistida gratuïtament per un intèrpret si no comprèn o no parla l’idioma en el qual s’expressa el tribunal. 

g) De no ser compel·lida a declarar en contra seu ni de declarar-se culpable. 

4. En el cas dels menors d’edat, el procediment a efectes penals ha de tenir en compte aquesta circumstància i la importància de promoure la seva rehabilitació social. 


5. Qualsevol persona culpable d’un delicte té el dret que la sentència condemnatòria i la pena imposada siguin sotmeses a un tribunal superior d’acord amb la llei.


6. Quan una persona ha estat condemnada per un delicte i posteriorment la sentència ha estat revocada o bé ha estat indultada per raó que s’ha produït o descobert un fet probatori de la comissió d’un error judicial, la persona que ha sofert una pena pel resultat d’aquesta sentència ha de ser indemnitzada d’acord amb la llei, llevat que es demostri que li és imputable en tot o en part la no revelació oportunament del fet desconegut. 


7. Ningú no pot ser jutjat ni castigat per un delicte pel qual ja ha estat condemnat o absolt per una sentència d’acord amb la llei i el procediment penal de cada país. 


Font: Pacte Internacional Drets Civils i Polítics.